El camí surt del camí ral per una barrera sense cap indicador, travessa dos camps que normalment són de blat, i torna a la carretera una milla abans del poble. És camí públic des d'abans que la carretera fos asfaltada. No ho diries pas.
Què diu el mapa
Al full imprès és una ratlla verda discontínua, la notació d'un camí públic, i està dibuixada amb la mateixa seguretat que l'autopista sis milles al nord. El mapa no s'equivoca. Simplement no li han demanat mai que ho demostri sobre el terreny.
Un dret de pas és un fet jurídic abans que un fet físic, i tots dos només es coneixen de vista.
Què diu el terreny
No hi ha cap escala. Hi ha una barrera, lligada amb cordill de bala d'una manera que suggereix que s'obre poc i sempre la mateixa persona.
- La barrera no està indicada però sí oberta, que és el que demana la llei.
- El camp està sembrat travessant la línia, cosa que la llei permet si el camí es restitueix.
- No s'ha restituït, i és aquí on la llei deixa de ser teòrica.
Caminar-lo igualment
Es triga cinquanta minuts, vint més que per la carretera, i és millor en tot allò que importa. Dues llebres al segon camp. Una tanca trenada en comptes de desbrossada, cosa cada any més rara.